Un vespre de dijous, d'un dijous qualsevol...
"Tit-tit", sona un WhatsApp, és d'una família de l'escola on treballo.
"URGENT
Bona nit, sóc --- i necessito la vostra ajuda, avui una família ens ha dit que no es podia fer càrrec de la nena que tenien d'acollida aquest estiu. La nena ha fet el passaport nou i tota la documentació. Està il·lusionada per poder venir, si no trobem família significa que s'haurà de quedar a Ucraïna i és la única oportunitat que té de sortir d'allà aquest esteiu. Si entre tots feu la màxima difusió estic segura que li podrem trobar una família. Moltes gràcies."
Ho llegeixo i penso "Mira, podria ser una bona experiència" però continuu amb les meves tasques domèstiques pendents. No li dono ni més importància, ni més voltes.
